La tradició gegantera a Palamós és centenària. La prova d’això és una fotografia feta l’any 1887 en la qual els dos gegants presideixen solemnement la inauguració del tren petit. Aquest és el document més antic que acredita l’existència dels gegants de Palamós
Al llarg dels anys hi han hagut vàries parelles de gegants que uns han anat substituint els altres després del seu deteriorament. Tenim constància que hi ha hagut com a mínim quatre parelles diferents al llarg dels anys. Els gegants antics, els gegants vells, els gegants nous i, actualment, la còpia dels gegants nous.
Els Gegants Antics
Tal com hem dit, el document més antic que acredita l’existència d’aquesta parella de gegants és una fotografia de la inauguració del tren petit l’any 1887. També existeix una altra fotografia, no datada, on es poden veure molt més detalls dels dos gegants que en aquest cas estan presidint l’entrada de l’Ajuntament.
També sabem que aquesta parella fou adquirida a Barcelona i llur import fou recollit per subscripció pública. Segons relats de l’època el gegant anava abillat mig de guerrer, mig de diplomàtic. La seva companya vestia d'acord amb el gegant. Sembla ser que aquesta primera parella "visqué" amb reformes i alguns canvis fins a principis dels anys cinquanta del segle passat, quan una nova parella els substituí.
Durant molts anys els caps d’aquests gegants van romandre en molt mal estat en un magatzem municipal a l’antiga capella del Carme.
Malauradament, fins a aquest moment, no tenim més constància dels gegants antics. Uns gegants que si s’haguessin conservat, a l’actualitat, serien autèntiques peces de museu.
Els Gegants Vells
Aquesta parella va ser adquirida per l’Ajuntament a principis dels anys cinquanta. Aquells gegants popularment anomenats en “Pela Gats” i la “Maria de Cadaqués” ja representaven els reis fundadors de la vila i varen sortir fins a l’any 1974 que varen ser substituïts pels Gegants Nous.
Els gegants Vells es guardaven en un magatzem però des del Corpus fins a la processó de la Verge del Carme restaven exposats al vestíbul de l’Ajuntament de Palamós essent una gran atracció per a turistes i mainada. Principalment, sortien tres cops l’any seguint la tradició de la seva parella antecessora: per Corpus, Festa Major i processó del Carme i els passejaven i els feien ballar normalment dos portadors contractats per l’Ajuntament al so d’una cobla.
Dels Gegants Vells en tinc molta constància fotogràfica al meu arxiu particular de fotografies dels gegants de Palamós que actualment estic classificant per cedir a l’Arxiu Històric de Palamós. Amb les fotografies es constata que l’any 1965 van ser restaurats, pintats de nou i es varen confeccionar uns nous vestits que van durar fins a l’any 1974 quan l’Ajuntament va estrenar els Gegants Nous.
D’aquesta parella fins a fa poc només en restaven els caps molt deteriorats i l’Ajuntament en va encarregar la seva restauració a l’artista Josep Cardona “Nona” de Mataró.
Recentment, es van construir els cossos i els vestits i es van tornar a ser presentats en públic el dia 11 de setembre de 2004. A l’actualitat es guarden a la Biblioteca Lluís Barceló i Bou
Els Gegants Nous
Pel Corpus de l’any 1974 s’estrenaren els anomenats Gegants Nous que l'Ajuntament va encarregar al mestre faller valencià Vicente Luna i Cerveró.
Aquesta parella són una veritable peça d’artesania, una obra d’art amb el cap de cartró i el cos de costellam de fusta.
De l'any 1974 a l'any 1990, els Gegants nous van sortir a mans dels portadors que contractava l'Ajuntament. Des de l'agost de 1990 fins a l'actualitat han estat portats per la Colla gegantera.
Els Gegants Nous surten actualment tres cops l’any, per la vigília de la Festa Major, per la processó de la Mare de Déu del Carme i per l’11 de Setembre. Aquesta darrera data va substituir la del Corpus.
A partir de la creació de la Colla gegantera els Gegants Nous van començar a passejar per moltes poblacions catalanes obrint llaços d'amistat a la gran família gegantera d'arreu de Catalunya. Cal destacar que aquests gegants van rebre la flama olímpica l’any 1992 al port d’Empúries i van ser els amfitrions de la 10a Ciutat Gegantera de Catalunya que es va celebrar a Palamós l’any 1994.
Els Gegants Nous tenen ball propi, composat pel mestre Joaquim Soms i estrenat a la trobada de gegants de l’any 1992 i a l'actualitat es balla els tres cops anuals que aquests gegants surten. Des de l’any 1974 aquesta parella va romandre al vestíbul de l’Ajuntament de Palamós fins a fa molt poc, que ha estat traslladada a les dependències de la biblioteca municipal.
La Còpia dels Gegants Nous
La tradició gegantera de Palamós va fer que els gegants de Palamós cada cop estiguessin més presents a les diferents trobades que s’organitzen arreu de Catalunya per unir-se així a aquesta gran manifestació popular catalana. Per tal d’evitar que en les sortides fora de Palamós es deterioressin els delicats Gegants Nous, l’Ajuntament va decidir encarregar una rèplica exacta d’aquests gegants al mateix taller valencià de Vicente Luna i Cerveró que encara conservava els motllos. La còpia es va fer amb materials molt diferents que els originals, el cap i el cos de fibra de vidre i els cavallets d’alumini perquè fossin molt més resistents i alhora molt més lleugers. Tot i això quan es va estrenar la Còpia dels gegants nous, l’11 de Setembre del 1992, es va comprovar que encara pesaven molt i es van haver de fer tot una sèrie de canvis per alleugerir encara més el pes de les dues noves figures.
La gestió i conservació de la còpia dels Gegants Nous, l’Ajuntament la va confiar a la Colla Gegantera i des del moment de la seva adquisició fins a ara la colla n’ha tingut una cura extrema.
Quan la colla representa a la vila de Palamós a les diferents trobades d’arreu ho fa amb uns gegants excel·lentment conservats que fan molt de goig tot i que el proper any compliran ja 20 anys
La Colla Gegantera
La Colla Gegantera de Palamós, va ser creada l’any 1990 i va portar els gegants per primer cop per la Festa Major de Sant Joan de Palamós, l’agost d’aquest mateix any. Fins a aquell moment els gegants eren portats per en Lluís Salichs i l’Anselm Quixal que també es van integrar a la colla. En Lluís Salichs es va convertir en el geganter més antic i més gran de tot Catalunya i l’Ajuntament li va concedir l’escut d’or de la Vila de Palamós.
A l'actualitat l'esperit geganter a Palamós es manté gràcies a la colla gegantera, ja que l'Ajuntament de Palamós denota a l’actualitat un desinterès cap a aquesta tradició. En aquests darrers anys a Palamós s'han perdut un parell de tradicions molt arrelades relacionades amb els gegants. Històricament, els gegants temporal o permanentment havien estat a l'entrada de l'Ajuntament. Era un entrar i sortir de mainada i de turistes, eren l'emblema de la població que solemnement presidien la Casa de la Vila. Ara, han estat confinats a la Biblioteca, allà, bruts i polsosos, ja no fan nosa. Dic bruts i polsosos perquè aquest any a la processó de la Verge del Carme he passat vergonya de l'estat deplorable que l'Ajuntament conserva els gegants nous, els autèntics, els originals: bruts, polsosos i atrotinats.
Una altra tradició que s'ha perdut és el ball de gegants amb cobla que es feina el dia 23 de juny davant de l’Ajuntament. Uns dels pocs gegants de tot Catalunya que ballen al so d’una cobla són els Gegants de Palamós, ara només ho fan el dia de la processó del Carme i l’11 de Setembre i s’ha perdut la data més tradicional i més important el dia 23 de juny. El ball de gegants amb cobla la vigília de la Festa Major s’hauria de recuperar i hauria de ser un acte de cultura popular i tradicional que l’Ajuntament de Palamós promocionés pel seu valor històric i per ser gairebé dels únics a tot Catalunya. Berga, Olot o Solsona són algunes de les poblacions que els seus gegants també ballen al so d’una cobla i els seus ajuntaments han protegit, promocionat i recolzat la tradició.
De la Colla Gegantera n’hauríem de ressaltar moltes coses, però, deixeu-me acabar destacant-ne dues, l’alta qualitat de les seva formació de gralles i timbals i l’extraordinària festa que organitzen anualment a Palamós, el “Tu tries”, que fan que sigui considerada a l’actualitat pel món geganter una de les més actives i millors colles de tot Catalunya.
Jordi Iglesias i Mateo
30 de juliol de 2010
