Cada any a començaments d’estiu fem una escapadeta per poder fer el turista durant pocs dies. Un d’aquest dies passejant pels carrers d’una població molt turística, a la meva dona li va fer gràcia fer-se el cap de trenes. Un parell de noies africanes oferien aquest servei situades dins d’una escaleta amb unes fotografies a l’exterior com a reclam d’allò que oferien. Finalment després de pactar el preu, van estar més de dues hores anar fent trenes per finalitzar el pentinat.
Per esperar tota aquella estona, vaig anar a fer una volta pels carrers més turístics i comercials d’aquells població i vaig comprovar que eren moltíssimes les noies africanes que situades a diferents entradetes oferien aquest servei. Allà, es veu que la moda d’aquest estiu és portar el cap ple de trenes, una moda que segur que aviat també arribarà aquí.
Quan vaig tornar encara no estaven i la meva dona i jo vam començar a xerrar. Una d’aquelles noies, molt interessada, ens va preguntar en quin idioma parlàvem i li vam respondre que nosaltres parlàvem en català. Ella ens va dir que era un idioma molt bonic i que ja l’havien sentit a parlar una altra vegada. També van comentar que potser tenia semblances amb el francès i van insistir que els hi havia agradat molt sentir-nos parlar en aquell idioma. Finalment ens van dir, molt satisfetes, que ja sabien que aquest idioma encara es parlava a la zona nord de Catalunya.
El problema més important és que tot això ens ho deien a Salou parlant un castellà força correcte.
