El dissabte i el diumenge el vaig passar a Andorra descansant, però cada dia tenia més dolor al cap, darrera l’orella. La nit del dissabte al diumenge la vaig passar despert al sofà del mal que tenia. Els “voltarens” ja quasi no em feien res i els vaig anar intercalant amb paracetamol per fer-ho més passador.
La paràlisi cada cop era més marcada i mentre passaven les hores el dolor cada vegada anava a més i jo cada vegada em trobava més malament.