Avui m’ha visitat el neuròleg de l’Hospital de Palamós. L’otorrino de Palamós que encara no m’ha visitat va demanar al neuròleg que em donés un cop d’ull. Estic molt content de la visita. He trobat un metge d’aquells que t’agrada trobar, a més d’atendre’m molt bé m’ha explicat amb detall tot el que em passava. Ha confirmat que tot apunta que la paràlisi facial ve provocada per un virus en el nervi facial però que es molt difícil saber de quin virus es tracta tot i que tot apunta que es tracta del virus de l’Herpes Zoster, però que serà molt difícil de determinar-ho amb exactitud ja que no han sortit signes externs que evidenciïn aquesta tipologia de virus (1).
El neuròleg ha repassat el TAC que m’havien fet a l’Hospital de Palamós i també m’ha demanat una ressonància magnètica que ajudarà finalment a definir el diagnòstic. Mentrestant ha confirmat que el tractament que em van donar al Trueta era el correcte, un atac de xoc amb cortisona i amb l’antivíric de l’herpes. Finalment m’ha canviat els calmants per una altra medicació més específica i m’ha dit que progressivament vagi deixant els calmants i vagi augmentant la dosi de la nova medicació segons la seva indicació.
(1) Herpes zóster sin vesículas: En estos casos el dolor no va acompañado de erupción vesiculosa. Se piensa que el dolor se debe a la inflamación y destrucción del tejido neural, pero sin que el virus aparezca a nivel cutáneo. Ya Lewis sugirió que algunos casos de dolor radicular sin causa aparente, parálisis dolorosas de oculomotores y otalgias asociadas a parálisis faciales podrían ser casos de herpes zóster sin vesículas.
