Ahir va ser el dia de Sant Jordi, de veritat potser ha estat el pitjor dia del meu sant de la meva vida. Recordo tots els meus “sants jordis” viscuts intensament, amb molta il·lusió, amb ganes, però aquest any després de dos mesos malalt, el meu estat d’ànim comença ha estar força baix. Si fa un mes deia que estava animat, ara tot el contrari.Passen els dies i això no avança. Cada cop em trobo més bé amb ganes de fer vida normal, però no la puc fer i això em desanima, ja que l’ull encara no es tanca, no puc parlar bé i a més a més encara tinc malt a la zona del darrera l’orella, però com que és un malt suportable no em vaig queixant però em preocupa que al cap de dos mesos em continuï aquest dolor. Per exemple ahir vaig tenir un dia amb força malt i això va ajudar a enterbolir més la diada.
Avui tenia la visita amb el metge de la mútua, com que encara no puc conduir degut als problemes de l’ull, he hagut d’anar a Girona amb Sarfa.
Un autobús vell, atrotinat i brut, és el que feia el servei a dos quarts de 10 del matí de Palamós a Girona passant per Platja d’Aro. Com es pot entendre aquest viatge no ajuda massa a pujar els ànims, sort que la visita ha estat molt correcte, el metge ha mostrat molt d’interès en el meu estat de salut i m’ha dit que no m’haig de desanimar, que serà molt lent però millorarà molt.
