Si fem una petita retrospectiva històrica de l'independentisme, podem veure com aquest s'ha consolidat com un espai polític normalitzat i amb capacitat d'incisió en el marc polític nacional, així com també ha fet extensiva la seva influència i transversalitat en el conjunt de la societat catalana. És per tant doncs, un moment, de canvi, de vertebrant de l'independentisme com alguna cosa més que un objectiu polític, és la consolidació progressiva d'un moviment nacional, o bé, d'un moviment sobiranista, si li volem posar adjectius.
Cert és que, des dels inicis del catalanisme al segle XIX passant per la història dels republicans intransigents de la 1era República fins als grans moviments republicans dels anys 30, el catalanisme o l'independentisme, entesos tots dos com a generadors d'espais polítics força representatius o fins i tot majoritaris en el sí de la societat catalana de l'època, sempre han sabut crear lideratges molt forts políticament (Josep Xammar, Lluís Companys, Francesc Macià, Valentí Almirall, Josep Batista i Roca, Enric Prat de la Riba, Manuel Serra i Moret, Claudi Ametlla, Rafel Campalans etc.), ara bé, ambdós moviments mai han generat grans lideratges socials. Aquesta ha estat fins fa pocs anys la pota coixa dels independentistes, els lideratges socials.
Sobirania i Progrés, com moltes altres entitats sobiranistes que s'han anat creant en els darrers anys, forma part d'un moviment que encara que és força novell, ha sabut portar a primera línia el debat sobre la independència. Sens dubte estem vivint el camí amb més recorregut de futur en aquest sentit. És evident, doncs, que l'independentisme, quan miri enrere, haurà d'assumir que ja ha canviat, que ha de continuar estenent-se, ha de continuar transversalitzant el seu discurs i la seva "militància". Construir un moviment vol dir posar la coma i el punt en tots els àmbits que vertebren la nostra societat. Perquè això és construir estat, i construir sobretot, persones que decideixin ser estat; que decideixin, en definitiva, decidir per ells mateixos i elles mateixes.
Sobirania i progrés
