En el sistema de partits que tenim a Catalunya, els candidats són majoritàriament designats per la cúpula de cada partit i posteriorment solen ser ratificats per la pantomima d'una assemblea sense marge de discussió, ni possibilitats de presentar-se ningú més. Això fa que els candidats no siguin els més preparats, normalment són els que més han sabut callar, escalar i acostar-se al líder. Per això habitualment qui finalment té la designació del líder és aquell que no té esperit crític amb el propi partit, que calla i que no porta mai la contrària.El sistema obert de Solidaritat Catalana ha donat la possibilitat de que tothom que volgués, durant un període de temps, es pogués presentar a aquestes primàries. Aquest sistema de primàries, permetrà el proper dissabte a tots els membres de SCI de triar com a candidats els més preparats i vàlids. Aquest sistema també té els seus punts febles pel fet que tothom que s'havia adherit s'ha pogut presentar i al ser de base democràtica sense filtres ni restriccions, sempre hi pot haver algun candidat que la seva trajectòria o les seves accions no s'ajusten als principis de Solidaritat Catalana. Però finalment seran els adherits els que decidiran democràticament quins són els candidats més adequats per tal de representar la coalició de Solidaritat Catalana per la Independència de Catalunya.
Estic convençut que el fet de triar els candidats per un mètode de primàries, és una manera d’iniciar la regeneració de la nostra democràcia. Per això recolzo que Solidaritat Catalana per la Independència, com a moviment popular de base, entengui que les primàries són fonamentals per començar a regenerar el nostre sistema polític.
Jordi Iglesias
