Ara fa onze anys, la senyora Herika Schade, propietària del Mas Pere Tià va proposar a Josep Ferrer, alcalde de Palamós en aquells moments, la possibilitat de deixar la seva finca al municipi de Palamós. La senyora Schade de nacionalitat alemanya, li va expressar la intenció de fer cessió de tota la seva finca al poble Palamós, li va demanar que si li podia presentar amb la màxima urgència, una proposta d’ús de l’espai. Ja des del primer moment va recalcar que l’ús al qual s’havia de destinar aquell espai, si finalment feia la cessió, seria exclusivament per a un ús social, principalment destinat a la mainada i als joves del municipi.
Josep Ferrer, sense perdre massa temps, va encarregar a Rubén Fornós, president en aquells moments de l’Associació Cultural Sant Jordi i director de les activitats de lleure infantils i juvenils municipals, la redacció d’una proposta d’ús del Más Pere Tià per tal de poder-la presentar a la senyora Schade.
S’ha de tenir en compte que Josep Ferrer va encarregar el projecte a Rubén Fornós donat que en aquells anys l’Associació Cultural Sant Jordi, era una entitat extremadament activa i que a més de gestionar les activitats municipals de lleure infantil i juvenil, disposava de 24 seccions entre les quals van destacar l’Agrupament Scout Sant Jordi, el grup de teatre 100%, la cració de la colla gegantera, l’entitat tenia equip de futbol sala i equip de voleivol i també era l’organitzadora de la Marxa Mar i Muntanya, en definitiva que l’Associació Cultural Sant Jordi va ser la mare de moltes de les entitats i activitats existents en aquests moments.
Després de la proposta de l’Alcalde, Rubén Fornós, va reunir a la junta de l’associació, en aquells moments més de trenta persones i els va exposar el tema. De la reunió van sorgir tot un seguit d’idees que li van servir per plantejar, preparar i realitzar el projecte.
Amb un temps record va enllestir el projecte i el més aviat possible el va lliurar a l’Alcalde. El projecte de Rubén Fornós, va ser presentat a l’Ajuntament de Palamós l’agost del 1991 i redactat amb visió de futur plantejava destinar la finca a instal·lacions municipals permanents de lleure, entès des d’un punt de vista educatiu, és a dir enriquidor de la personalitat humana, com a espai i temps concret que conforma la vida d’una persona i per contraposició a l’activitat laboral o educativa formal.
Els objectius d’aquest projecte es besaven en la potenciació de les activitats de lleure a la nostra població. Donant una oferta molt concreta de lleure, amb característiques molt particulars i de qualitat. Obrint un camí d’intervenció socio-cultural permetent a la gent de Palamós el retrobament en espais oberts. Dotant als grups de lleure de la nostra població d’un espai controlat on poder portar a terme les seves activitats amb garanties, en definitiva possibilitant l’animació socio-cultural del nostre poble a partir d’unes instal·lacions fixes destinades al lleure i tot això amb el convenciment que aquest projecte es feia per ajudar a l’educació de la nostra societat en els principis de convivència i democràcia a la vegada que ajudaria a potenciar la cultura i la vida social a Palamós.
En aquesll mateix mes del 1991, l’alcalde va lliurar la proposta a la senyora Erika Schade i ella li va dir que abans de prendre cap determinació l’hauria d’ensenyar a la seva família a Alemanya. El modest projecte va ser traduït a l’alemany i finalitzada la temporada estiuenca se’l va emportar cap a la seva terra.
Passats uns mesos, quan la propietària del Más Pere Tià va tornar per passar una altra temporada a Palamós, va ser el moment que va comunicar a l’Alcalde que finalment havia decidit fer donació de les seves tres finques a la Vila de Palamós amb dues condicions, la primera que ella quedés usufructuària mentre visqués i la segona que l’ús que se ni donés, fos per a activitats de caràcter social, principalment per a activitats de lleure infantil i juvenil tal com es plantejava en el projecte que l’Ajuntament de Palamós li havia presentat.
L’any 1992 en un Ple municipal es va acceptar la donació i es va acordar estudiar la forma de donar les gràcies a la Senyora Schade. Com a curiositat, he volgut destacar que el que en aquells moments era el cap de l’oposició el Sr. Jordi Sistach, va preguntar si el Sr. Rubén Fornós hauria estat la persona més adequada per fer el projecte, la resposta de l’alcalde Ferrer va ser molt clara “potser hi haurien hagut altres persones tant o més qualificades per redactar un projecte, però ha estat gràcies a la proposta del Sr. Fornós que la Senyora Schade ha fet donació de les seves finques”.
El 28 d’octubre del 1992 el notari Salvador Carballo, amb la presència de la Senyora Erika Schade i de l’Alcalde de Palamós, va escripturar aquesta donació. D’aquest document cal destacar el que diu la segona clàusula: “La presente donación está expresamente sujeta a la condición de que el Ajuntament de Palamós deberà destinar las fincas a fines de carácter social o cultural y para uso de caracter general abierto a toda la población”.
Aquesta escriptura no es va poder inscriure al Registre de la Propietat de Palamós fins al 23 de desembre de l’any 1994, degut a que la Senyora Schade tenia un fill adoptiu, el senyor Gerard Schade el qual havia de donar el seu consentiment a la donació i era un tràmit borucràtic que s’havia d’anar a fer a Alemanya.
Aprofitant un dels viatges de l’agermanament entre Palamós i la població alemanya de Redha-Wiedembrüch, el secretari de l’Ajuntament en aquells moments el Sr. Joan Puig i jo mateix com a regidor de cultura vam desplaçar-nos fins als jutjats Dortmund, només a 90 km de la població agermanada amb Palamós, i finalment vam poder portar a terme aquesta diligència.
L’any 1996 l’Ajuntament de Palamós en un ple extraordinari va nomenar a la Senyora Erika Schade Filla Adoptiva de la Vila de Palamós. Però, degut a la seva ja precària salut, la senyora Schade no va poder viatjar fins a Palamós per recollir les distincions d’aquesta nominació, per aquest motiu el Ple va nomenar una comissió per anar fins a Alemanya per fer aquest lliurament. La comissió encapçalada per l’alcalde Josep Ferrer i amb representants de diferents grups municipals va viatjar fins a Dortmund. Recordo que l’Ajuntament de Redha-Wiedembrüch va col·laborar molt en l’organització d’aquest acte, però finalment per motius de salut va ser el fill adoptiu de la Senyora Schade qui va rebre en un acte cordial i familiar a la delegació palamosina que li va lliurar els atributs d’aquesta màxima distinció, tal com disposa el reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament de Palamós i en compliment del que va aprovar el Ple de l’ajuntament de Palamós.
Han passat els anys i ara després de la mort de la Senyora Shade, l'Ajuntament de Palamós estudia una nova possibilitat, i així es va publicar a la premsa, la de dedicar l'activitat de la finca, i concretament de l'edifici del mas, com a centre d'educació ambiental.
L’Ajuntament de Palamós, planteja una nova proposta d’usos d’aquest espai i segons declara el propi Ajuntament, ho fa d'acord amb les finalitats que consten en el testament de la seva antiga propietària. L’equip de govern de Palamós té tot el dret de destinar les finques a l’ús que vulgui sempre i quan aquest ús s’ajusti al que consta en la segona clàusula de la donació. Però l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Palamós no pot ignorar ni es poden obviar els antecedents que varen portar a redactar aquesta segona clàusula de la donació.
Per finalitzar reprodueixo un paràgraf d’un recent article a la Proa, diari del Baix Empordà dels Amics de la Vall de Bell-lloc que em va motivar a escriure aquestes ratlles i que deien referint-se al Mas Pere Tià: “I la germanó i exemple de la família alemanya que habità el mas fins fa poc, regalant-lo després al poble, no a l’Ajuntament, per uns fins públics ben determinats: l’ús i fruïció de tots els infants i adolescents i joves de Sant Joan i de Palamós.”
Jordi Iglesias i Mateo
2002
