Durant l’aprovació inicial per part del Parlament de Catalunya i durant el període de negociació, el text del nou Estatut, li ha provocat cremor d’estomac i fins hi tot li ha tret la son a més d’un.
Finalment després d’una maratoniana reunió entre Zapatero i Mas, sembla que ja tenim Estatut. Un nou Estatut on la definició de Catalunya com a nació anirà en el preàmbul i no a l’articulat com havia aprovat inicialment el Parlament. Anirà al preàmbul amb una fórmula explicativa que fa que amb l’aprovació del text, les Corts espanyoles assumeixin que el Parlament defineix Catalunya com a nació. La fórmula diu que “el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat dels ciutadans catalans, ha definit de manera àmpliament majoritària Catalunya com una nació”. I hi afegeix que “la Constitució, en el seu article 2 reconeix la realitat nacional de Catalunya en forma de nacionalitat”. Així d'aquesta manera s'equipara “nació” a “nacionalitat”, que és com es defineix Catalunya en l'articulat del nou Estatut.
Finalment Zapatero i Mas han arribat a un acord. Un acord que tothom veu diferent, des d’ ERC que el troba insuficient i vol continuar pactant, fins al PP que qualifica l’acord de “frau a la Constitució”.
Amb tot això i amb el que hem pogut llegir fins ara, sembla que l’Estatut ha quedat una mica descafeïnat, es a dir: té gust a cafè però no provoca cremor i no treu la son com un bon descafeïnat.
A Palamós antigament hi havia un personatge molt peculiar en “Pepet Geperut” que venia cafè per les cases i anava pels carrers de la població anunciant “caf, caf”. Quan la gent li preguntava perquè dieu “caf” i no “café”, ell contestava “perquè no ho es”. Esperem que el text pactat pel nou Estatut com a mínim sigui un bon descafeïnat i no pas un “caf” com el d’en Pepet Geperut.
