Els que ens sentim catalans, vull dir només catalans, hem estat uns ingenus, ens vam pensar que el reconeixement definitiu de la Federació Catalana de Patinatge podria ser una realitat després del reconeixement provisional obtingut ara fa un any.
La gran diferencia entre ara i fa un any, es que en el reconeixement provisional vam agafar als espanyols amb els pixats al ventre, distrets i desprevinguts. Però ara, ingenus de nosaltres, ens vam arribar a pensar que també seria possible, sense tenir en compte que aquest cop ja no estaven desprevinguts, i que com sempre s’activarien els mecanismes de defensa per la “unidad de la patria”. Mani qui mani, governi qui governi a Espanya tots son iguals, tenen una por exagerada de deixar-nos caminar tots.
¿No tenim dret els catalans a tenir les nostres pròpies federacions reconegudes internacionalment?.
Quina vergonya, que voleu que us digui, estic emprenyat i poques vegades m'enfado.
La solució a tot plegat només és una, que Catalunya sigui independent. Segur que com a dos estats independents, les relacions Catalunya amb Espanya serien de gran cordialitat, cooperació i amistat!
Jordi Iglesias
