Un ibuprofeno de 600 em va deixar dormir sense el dolor tota la nit, però al despertar-me em vaig adonar que alguna cosa m’estava passant. Tenia mitja cara com paralitzada, un ull que no se’m tancava i mitja boca que no la podia obrir, em vaig començar a esverar. Primer vaig comprovar que movia bé el braç i la cama dreta això em va tranquilitzar una mica, però seguia molt espantat. Vaig tornar a trucar a casa i explicant tot el que m’estava passant i per dir que marxava al Cap del Pont de Suert per si un metge em podia visistar, però la meva preocupació anava augmentat per moments com anaven augmentant els símptomes de paràlisi que estava patint.
De l’hotel vaig anar directament al CAP de Pont de Suert, allà em va atendre molt correctament una recepcionista que em va donar hora per dos quarts d’una, però jo li vaig dir si podia ser abans ja que cada cop podia parlar menys i no sabia que m’estava passant. Sempre havia sentit a dir que en cas d’un ictus (infart cerebral) les primeres hores son claus per la posterior recuperació. Aquella noia va anar a consultar-ho al metge i en pocs minuts em van fer passar amb urgència a la sala de consulta.
El metge, que em va atendre molt correctament i que va prestar molta atenció i va dedicar molt de temps per mi, deixant totes les altres visites concertades, d’entrada em va calmar una mica quan em va dir que era un paràlisi facial o de Bell, que fins hi tot podia ser conseqüència de la fred. Però com que li vaig comentar allò del mal darrera l’orella em va enviar cap a l’Hospital de la Vall d’Aran per descartar una masteoiditis. Em va citar per l’andemà divendres per tornar-me a fer un cop d’ull.
Com que el mal era suportable i les molèsties encara eren mínimes i la única dificultat era poder tancar l’ull dret, jo encara tenia la intenció d’impartir la classe de la tarda tornant de Viella. Però en l’estona d’anar a buscar els medicaments que em va receptar el metge i el temps de trucar a altra cop a casa, cada cop les dificultats motrius de la meva part dreta de la cara anaven augmentant i cada cop se m’entenia menys quan parlava.
Abans d’anar a la Vall d’Aran em vaig parar al Consell Comarcal per explicar el que m’estava passant i que em seria impossible impartir les classes de la tarda. L’Anna, la tècnica de joventut i la Mar, l’educadora social del Consell, se’n van encarregar de substituir-me i així vaig anar a Viella molt més tranquil sense el nerviosisme d’estar pendent d’una hora concreta d’arribar.
El viatge a Viella va ser molt dur, l’ull dret que no se’m tancava s’anava secant i em dificultava la conducció. Un cop a l’hospital de Viella, em va atendre una doctora que després de fer-me una radiografia i descartar la masteoiditis va confirmar el diagnòstic del metge de Pont de Suert, tenia una paràlisi del nervi facial.
Altre cop al Pont de Suert em vaig quedar tota la tarda a l’hotel, estirat al llit, comptant que amb aquell repòs i el medicament el següent dia la cosa aniria de baixa. Però durant aquella tarda i nit el dolor va anar a molt més. Un Voltaren i un Gelocatil em van ajudar a passar la nit.
El nervio facial
El nervio facial es el encargado de proporcionar los impulsos necesarios para que los músculos de la expresión de la cara tengan movimiento y así sea posible realizar todos los gestos y acciones propias de la cara, además de participar en el sentido del gusto (identificación de los sabores) y el sentido de la audición (mecanismos de protección del oído).
Específicamente hablando, se encarga de movimientos como elevar las cejas, cerrar los ojos, fruncir el ceño, arrugar la nariz, mover la boca, sonreír, soplar e inflar las mejillas entre otros.
En colaboración con otro nervio, ayuda a distinguir los sabores de los alimentos que tienen contacto con la lengua. Por último, es el responsable del movimiento de un pequeño músculo dentro del oído con lo cual se evita que sonidos intensos lleguen hasta la porción más interna y puedan dañarlo.
Cada individuo tiene un nervio facial para el movimiento independiente de cada una de las mitades de su cara, derecha e izquierda, y la acción coordinada de ambos da origen al movimiento adecuado de la cara. El nervio se inicia desde el cerebro, atraviesa al oído, y sale abajo de la oreja hacia la cara donde se divide en múltiples ramas, cada una destinada en forma especial para cada músculo de la cara
