El dimecres tenia el matí lliure i el vaig aprofitar per fer relax i passejar una estona abans d’anar un ratet al Telecentre del Consell Comarcal per poder-me connectar a internet i així comprovar el correu electrònic. Aquell mal continuava i a l’hora de dinar em va semblar com si la llengua hagués perdut una mica el gust, però en aquell moment no en vaig fer més cas.
A la tarda vaig anar altra cop a fer classe. Suposo que amb la tensió que tinc normalment quan dono classes, per tenir-ho tot controlat en tot moment, no me’n vaig recordar més del mal ni de la llengua, fins hi tot en un moment vaig pensar que com que soc un xic aprensiu, m’havia anat obsessionant amb aquell doloret darrera l’orella.
Arribant a l’hotel i quan em va baixar l’adrenalina de la classe, el dolor seguia i com que de primer plat vaig demanar sopa em va fer la sensació que tenia dificultats en poder-la bufar, ja que escaldava. En aquell moment ja em vaig començar a obsessionar que potser si que alguna cosa m’estava passat però em vaig esforçar en pensar que realment no tenia res i tot era fruit de la meva aprensió. Ja a l’habitació vaig trucar a casa i vaig preguntar quin mal feia l’otitis, ja que jo no n’he patit mai.
